Punt final a l'era de les infraestructures
Foment analitza un per un més de 3.000 projectes de tot l'Estat per veure com i a quins aplica la dràstica retallada anunciada
«S'ha obert un nou cicle i ho hem d'assumir. Vam fer una planificació basada en un quadre pressupostari que ja no existeix, ni existirà en el pròxim decenni.» Així va cloure el ministre la seva crua compareixença en la comissió de Foment del Congrés, que havia iniciat en una línia tant o més dura: «Hem viscut els últims quinze anys com si l'expansió econòmica fos inesgotable i els ingressos conjunturals fossin estructurals, però això ja no és sostenible.» L'Estat –va dir– ha invertit el doble que la mitjana de la UE en infraestructures del transport –en bona part, gràcies a fons europeus–, i això li ha permès «fer en deu anys el que altres països farien en vint o trenta», per ser avui el país europeu amb més quilòmetres d'autovia i alta velocitat. La inversió ara «seguirà per sobre de la mitjana europea», va assegurar. Però s'han acabat les vaques grasses.
Refer-ho de dalt a baix
Enguany Foment ja retallarà de 3.200 milions la inversió, quantitat que «previsiblement no serà inferior el 2011, i amb conseqüències en exercicis posteriors». De fet, el ministeri replantejarà tot el programa d'inversió pública pels pròxims quatre anys, reprogramant la majoria de les inversions i reconsiderant i eliminant les que no són imprescindibles per «racionalitzar el sistema de transport», ajornant noves licitacions, suspenent temporalment actuacions i anul·lant fins i tot contractes en execució. En aquest marc, Blanco ja va avançar que les obres en carreteres i ferrocarril tindran un retard mínim d'un any en els terminis d'execució, excepte les que puguin assolir algun tipus de finançament privat. A més, com que amb els diners actuals seria impossible complir-lo, el ministeri revisarà el pla estratègic d'infraestructures i transport, aprovat per al període 2005-2020. «Hi haurà un canvi d'expectatives, ja res tornarà a ser com abans», va dir.
«No totes són vitals»
«Serem molt més exigents en la selecció de les infraestructures», va avançar també Blanco, que prioritzarà «només les que siguin estrictament necessàries per a la seva aportació a la competitivitat de l'economia o a la cohesió del territori». «No totes les infraestructures són vitals per al desenvolupament d'una regió», va recordar, mentre advocava també per «utilitzar al màxim la capacitat de les infraestructures existents, prioritzant les actuacions de manteniment, millora i explotació davant de les de nova construcció».
En el torn de rèplica, el ministre hi va posar exemples, i es va preguntar: «Quin país es pot permetre promoure una autopista per voler més tard que s'aixequin els peatges i després, a més, demanar una autovia al costat? No és senzillament sostenible.» En el mateix sentit, va dir que «no es poden mantenir línies de ferrocarril que acumulen pèrdues pel baix nivell d'ús i que, a més, poden tenir alternatives». «És molt fàcil dir que una infraestructura serà rendible i que és imprescindible per al desenvolupament econòmic, i després imputar els costos a Foment», va acusar, visiblement enutjat, alguns ens territorials. I encara va donar una altra dada per entendre-ho: mantenir un quilòmetre d'alta velocitat costa un milió d'euros l'any, dos milions si és en túnel. Tot això ara també es tindrà present abans de projectar més línies.
Consensuar les prioritats
En espera encara de concrecions, Blanco va donar poques pistes sobre els projectes més afectats per la retallada, si bé va recordar que la prioritat continuarà sent el ferrocarril «en el seu triple vessant, d'alta velocitat, rodalies i mercaderies». Això sí, el ministre es va mostrar disposat a mirar de consensuar amb els partits i el govern català «quins projectes cal fer i quins no, quins s'impulsen i quins han d'esperar». «Assentem-nos i farem millor la feina, i ja assumiré jo el cost polític», va oferir. I és que l'alerta és clara: «El camí que s'està marcant és irreversible, i és igual qui governi després.»
