CICLISME

Catalunya s'enamora del Tour

Els gironins inunden els carrers i el punt de sortida de l'esperada etapa del Tour

A Barcelona ni tan sols la pluja impedeix que la gent es llanci als carrers

Els corredors es mostren sorpresos per la repercussió de la cursa a Catalunya

Tots els pobles celebren amb fervor el pas de la caravana i el pilot

Armstrong i Contador, els més aplaudits, i Millar, el més valent

9 de juliol del 2009. Aquesta serà la data que recordarem als nostres néts quan els contem la batalleta del Tour, sobretot si aquest esdeveniment torna a trigar més de 40 anys a venir al nostre país. El director del Tour, Chrisitan Prudhomme, podria, en qualsevol cas, prendre nota del que va veure i estalviar-nos una espera tan llarga. L'expectativa que s'havia generat els últims dies ja feia preveure que totes les previsions es podien quedar curtes. Ni la pluja que va assotar les comarques barcelonines des de bon matí va impedir que la festa d'ahir fos monumental i que ja sigui part de la història esportiva del nostre país.

A Girona, les autoritats, probablement portades per l'eufòria de l'allau de persones que van envair la sortida i tots els carrers de la ciutat, van donar la xifra de 150.000 espectadors per tota la ciutat. Més gent que no pas habitants! L'exageració en aquest cas és una anècdota. La sortida, amb unes 25.000 persones, va ser escenari d'una de les concentracions més grans de gent mai vistes en aquesta ciutat. Per amanir la festa hi va haver castells i els convidats van poder degustar al village les delicatessen que oferien els patrocinadors més exclusius.

Els corredors, fins i tot els més modestos, van ser perseguits per adolescents com si fossin jugadors del Barça sortits del mateix Estadi Olímpic de Roma després d'aconseguir el triplet. El Tour és l'únic esdeveniment que converteix el ciclisme en aquest fenomen paranormal. Lògicament Lance Armstrong i Alberto Contador van ser els més assetjats, però també eren els menys assequibles per als mortals. Només l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, i el conseller de Política Territorial i Obres Públiques i exalcalde de la ciutat, Joaquim Nadal, van poder intercanviar algunes paraules amb el nord-americà abans de la sortida.

En la sortida, enmig de l'enorme infraestructura muntada pel Tour a la Copa i la Devesa, alguns dels corredors que viuen a Girona mostraven el seu entusiasme per tot el que estaven vivint. «El Tour no vindrà mai a Chicago, o sigui que viure-ho aquí amb la meva família és una cosa fantàstica», admetia Christian Vande Velde, el líder del Garmin, que fa uns anys que viu i s'entrena a la ciutat. També es mostraven disposats a viure i veure una jornada especial els veterans David Millar (Cornellà del Terri) i George Hincapie (Sant Julià de Ramis). El primer, de fet, es convertiria en l'autèntic heroi de la jornada atacant en una zona que coneix perfectament, entre Tossa i Sant Feliu de Guíxols. Hincapie també va intentar acompanyar-lo, però el seu equip, el Columbia, el va obligar a retornar al pilot.

A Barcelona l'apoteosi pel Tour també va ser total. Va ocórrer, a més, un petit miracle. Quan la caravana enfilava els carrers principals, la pluja, que havia donat la tabarra tot el dia, va deixar de caure. Els carrers, que ja estaven a vessar, van acabar-se d'omplir i l'onada groga que l'alcalde Jordi Hereu havia reclamat es va poder expressar en tota la seva extensió. Finalment un quart de milió de persones es van llançar als carrers i molts van fer l'excursió cap a l'avinguda de l'estadi olímpic –amb les escales mecàniques aturades– per intentar veure l'arribada, una missió gairebé impossible ja que s'havia d'estar a primer fila o fer ben bé dos metres i mig. Aquesta dificultat no va frenar l'impetuositat dels seguidors, que van esperar pacientment unes quantes hores drets el desenllaç de l'esprint mentre la megafonia narrava l'aventura desesperada de David Millar per mirar de repetir una gesta com la de José Pérez Francés el 1955.

Si per a Girona el Tour ja és història, a Barcelona la festa encara continuarà aquest matí amb la sortida cap a Andorra. Joan Antoni Flecha, un dels dos catalans que disputen aquest Tour, va arribar a la meta amb els ulls com taronges, impressionat pel que havia viscut durant tota la jornada, sobretot a Barcelona. «Aquesta ciutat s'ha tornat a superar, crec que des dels Jocs Olímpics que no es veia una cosa així», assegurava el de Sitges, que al mateix temps lamentava la mala fortuna del seu company Óscar Freire, que va quedar-se a un pas de la victòria.

L'altre català del pilot, Eduard Gonzalo, que a Girona declarava que estava davant del dia més il·lusionant de la seva vida, després de precisar que l'etapa passava a només 5 quilòmetres de casa seva i que tota la seva penya del Maresme s'havien dedicat durant la matinada a fer pintades al port de Collsacreu amb el seu nom, va viure un petit infern. La pluja li va jugar una mala passada. Va caure fins a tres vegades i si no hagués estat pel suport d'amics i aficionats potser hauria fet via cap a casa.

Els ports.

Els cinc ports de muntanya, petits santuaris per a tots els cicloturistes del país, van ser uns altres dels punts on es van concentrar més gent durant tot el recorregut. Tot i que quan pujaven la Conreria, per exemple, era quan més plovia, els dos costats de la muntanya estaven absolutament plens de gent.

La senyera i la seva variant més coneguda, l'estelada, va ser la bandera que més va triomfar durant tota l'etapa, però en les localitats costaneres els turistes francesos, italians, britànics, alemanys i holandesos també es van deixar veure amb símbols i mallots dels seus països i amb cartells ben visibles animant els corredors més diversos.

El negoci.

Tothom va poder veure que el Tour és també un gran negoci. Tant a la sortida com a l'arribada s'instal·lava un mercat de gran èxit en què es venia qualsevol cosa relacionada amb el ciclisme i la bicicleta, des de la samarreta oficial fins a mallots d'equips extingits, per als més sentimentals. La caravana també va complir les expectatives, amb vehicles de tots colors i formes; tot i que alguns es van queixar de poca generositat a l'hora de llançar regals.

Els que vulguin poden reviure l'experiència avui mateix amb l'etapa que anirà cap a Andorra.


A Barcelona va ocórrer un petit miracle, va deixar de ploure en el moment que arribava el pilot

Jordi Hereu: «Això no té preu»

L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va assegurar ahir que si l'Ajuntament hagués de pagar aquest impacte amb insercions publicitàries això costaria uns «30 milions d'euros». «En canvi, només ens ha costat un milió», va recordar Hereu en una entrevista a RAC1. «Em sembla normal que la gent vegi bé que el Tour passi per Catalunya; és una expressió d'un gran sentit comú», va afegir l'alcalde, que va admetre que totes les administracions havien fet un gran esforç, però que la projecció valia la pena. «Que ningú no ho dubti, el Tour és la millor inversió que podem fer. El retorn immediat ja ho supera», va explicar l'alcalde, que va considerar l'etapa com un publireportatge de tot Catalunya. A Girona, l'alcaldessa també va mostrar el seu entusiasme per l'èxit de la iniciativa i va coincidir amb Hereu que la projecció de les ciutats i el país és molt gran. Tot i que alguns petits grups havien amenaçat de boicotejar la prova, la veritat és que tota l'etapa va transcórrer sense cap incident. Fins i tot els temuts problemes de trànsit no van arribar i la gent, que estava avisada, va viatjar en transport públic o va buscar fórmules alternatives.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.