Urbanisme

Les cases condemnades

Els veïns del davant de la catedral no tenen accés als ajuts a la rehabilitació perquè els habitatges han de ser enderrocats per construir-hi una plaça

L'Ajuntament ja no fa expropiacions, sinó adquisicions amistoses

Els veïns que queden a les cases de davant de la catedral de Tortosa són una estranya excepció. Tot i que l'objectiu del pla integral del nucli antic (Pincat) és recuperar la ciutat històrica i fer dels seus barris uns llocs dignes per viure-hi, ells no poden rehabilitar els seus habitatges. Estan afectats pel projecte que preveu enderrocar els edificis per obrir la catedral al riu amb una gran plaça. De fet, fins i tot els han denegat algun dels ajuts que el Pincat reserva a la rehabilitació d'elements comuns, tot i que l'Ajuntament està tenint problemes per donar sortida als 570.000 euros previstos.

En concret, una de les famílies que encara viu a l'illa compresa entre el carrer Croera, l'avinguda Felip Pedrell i el carrer Costa de Capellans ha sol·licitat dos ajuts, un per reparar la façana i l'altre per instal·lar un ascensor. Així, mentre que ja tenen aprovades altres ajudes de la Generalitat i han sol·licitat la llicència d'obres, l'Ajuntament els demana que ara han de justificar si hi viu algú amb minusvalidesa. En realitat, hi ha una dona de 92 anys que necessitaria l'ascensor per entrar i sortir de casa. Però el problema és que les cases de davant de la catedral fa més de 40 anys que estan condemnades, i que els podrien denegar la sol·licitud al·legant que els immobles estan afectats per un projecte d'enderrocament. Amb la llei a la mà, per rehabilitar-les primer caldria desafectar les cases.

En la primera versió del pla integral, la futura plaça de la catedral tenia un pressupost de dos milions d'euros, i es va vincular a la reconstrucció de les escales de la catedral. Aquest era el projecte estel·lar del Pincat, que inicialment calculava expropiar les cases de l'antiga façana fluvial per poc més d'un milió d'euros. Però la taxació conjunta del procés d'expropiació forçosa de les cases només establia una indemnització de 720.000 euros. En total, el projecte original del Pincat havia previst un total de 4,5 milions per a expropiacions, amb l'objectiu d'obrir nous carrers i fer esponjaments. Però la revisió del Pincat impulsada pel govern de Ferran Bel va rebaixar la xifra fins als 3,9 milions, quan es va decidir canviar alguns projectes del Pincat i demanar una pròrroga fins al 2011.

Així doncs, la demolició de les cases de davant de la catedral és un dels projectes ajornats pel pròxim mandat. El juliol del 2009, els veïns afectats van aconseguir que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) aturés l'expropiació conjunta, ja que el projecte tenia “greus defectes de forma” i l'Ajuntament havia de redactar un pla especial de protecció del conjunt històric. Després, Bel va decidir no recórrer contra la sentència al Tribunal Suprem. “No abandonem el projecte de les cases de la catedral, ni mai l'hem deixat de banda”, assenyalava l'alcalde a finals de gener. Segons Bel, l'Ajuntament ja és el propietari majoritari de les set parcel·les afectades pel que era l'antic projecte d'expropiació, però ara segueix l'estratègia d'adquirir les cases en lloc d'expropiar-les. Fonts veïnals han explicat que, recentment, el consistori ha comprat un dels pisos més petits, d'uns 60 metres quadrats, per uns 100.000 euros. I que també ha indemnitzat l'últim comerç del carrer Croera per fer-lo tancar.

3,9
milions d'euros
és la quantitat del Pincat per a compres i expropiacions, després de la revisió que el govern de Bel va impulsar el 2008.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Recerca a l'abast de tothom

Barcelona
biologia

Comptar i identificar papallones, un clàssic pioner que encara creix

DEMOGRAFIA i visió per computació

Ajudar els ordinadors a crear una xarxa social dels avantpassats

etnografia

Estudiar els pastors actuals per entendre la ramaderia del neolític

contaminació Acústica

Pla per controlar el soroll de l’oci nocturn a les places de Gràcia

ecologia

Detectius als boscos per calibrar la sequera

LA CRÒNICA

Contenidors i senglars a Montjuïc

oceanografia

Surfistes, bussos i banyistes al rescat del mar

Frederic Bartumeus
Biòleg impulsor del projecte Mosquito Alert

“La ciutadania pot ser a tot arreu”

Blanes