Najwa Nimri
La cantant i actriu oferirà avui un concert gratuït, només amb guitarra i veu, en la jornada inaugural del festival banyolí Aphònica
“Hem fet grans concerts i d'altres de desastrosos”
Després de diversos discos en solitari i amb Carlos Jean en què han predominat els sons electrònics i les lletres en anglès, la cantant i actriu Najwa Nimri va publicar l'any passat un disc més orgànic, visceral i guitarrer, El último primate, cantat en espanyol, que ara arriba en la recta final de la gira a Banyoles. Avui, Najwa oferirà un dels primers concerts del vuitè festival Aphònica de Banyoles, al mirador Joan de Palau (21.15 h, gratuït). Vocal Tempo (cicle Diversons, 19 h), Cor de Teatre (23 h), Caiko (24 h) i el grup austríac de beatboxing Bauchklang completaran avui la primera jornada de l'Aphònica, que fins diumenge inclourà un total de 17 concerts i altres activitats complementàries en diversos espais de Banyoles. I ara, una conversa amb Najwa...
L'Aphònica s'anuncia com el festival de la veu. Quina relació té amb la seva veu?
La veu és fonamental i per a mi s'ha convertit en un segell de referència: hi ha hagut anys que he fet més locucions que qualsevol altra de les meves activitats. La meva veu s'escolta en anuncis de Visionlab i de Codorniu. Vaig tenir problemes amb les cordes vocals i va haver-hi un moment que em vaig quedar muda. Llavors em vaig adonar més que mai de la importància que té la veu, per a mi i per a tothom, perquè si no pots parlar, tens un problema greu.
No sé si sap que a l'Aphònica han fet un retrat seu amb pastilles Juanola...
No ho sabia, però trobo que és un detall molt maco.
Com són els concerts de presentació d'El último primate, com el d'avui a Banyoles?
Som només jo i un guitarrista elèctric, Iván Valdés. Tot és molt cru i intens, molt violent i alhora molt dolç. I de vegades ens surten concerts meravellosos, i altres vegades, desastrosos, com un que vam fer fa pocs dies. Ja no sé que no ho hauria de dir, però és el marge de risc que hi ha quan treballes sense xarxa. Tot plegat és força descarnat i m'està servint també per anar aprenent cada vegada més a cantar en castellà. En directe vaig provant coses noves i de vegades gairebé, més que cantar, faig una cosa que sembla hip-hop. En alguns moments, hi ha un ambient gairebé litúrgic.
Llavors, una església seria l'escenari ideal, no?
De fet, ja vam tocar en una església dessacralitzada, a Toledo, que pel que sembla va ser molt utilitzada per la Inquisició. De fet, aquest disc ja va començar sent molt litúrgic.
Veu i guitarra..., però no va de cantautora folkie, veritat?
No! El que fem és tot el contrari, i ja no parlo per l'estil de música, sinó per l'actitud. No canto asseguda, ni vull sonar suau.
Ja està preparant el nou disc?
Sí, ja l'estem gravant, aprofitant que Uma, guitarrista i principal col·laborador meu en aquest moment, ara no té gaires gires en perspectiva.
Serà un disc en la línia d'El último primate?
Res a veure. De fet, tots dos discos només tindran en comú la meva veu, que ho faig en castellà i que hi participen determinats músics. Però serà un disc més accelerat i fet més... cap a fora. No sé gaire com dir-ho.
Potser serà més rocker?
No, serà més líric i menys rocker. Jo no vaig anar a buscar el rock'n'roll, simplement vam començar a utilitzar guitarres i altres instruments no electrònics per una qüestió emocional, que no tenia res a veure amb l'estil. Però suposo que de vegades no ens queda més remei que utilitzar les etiquetes estilístiques, encara que només sigui per entendre'ns millor en una entrevista com aquesta.
Últimament ha fet força cinema. Té més pel·lícules en perspectiva?
Ja ho veurem... Ara la meva prioritat és acabar el nou disc. M'encantaria que pogués sortir abans de finals d'any, però com és lògic no depèn només de mi.
I si en algun moment li falta feina, sempre li quedaran les locucions per a anuncis, no?
És clar que sí. Per a mi és una feina molt gratificant. No hi has de dedicar gaire temps i està molt ben pagat. Realment no es pot demanar més.
